Acaba de nàixer a València un nou programa televisiu, Pedra Paper i Tisora, amb la idea de servir com a plataforma per a la ciutadania, televisió col·laborativa, 2.0, crítica i divertida. Una proposta que feia falta i que servirà d’altaveu de la vida al cap i casal i l’àrea metropolitana.
En les properes edicions aniran apareixent novetats molt suculentes, fem-ho juntes!
Doncs això, després de 4 mesos per fi estic a casa! S’acaba la guaiabada i torne al codonyat.
He seguit gravant vídeos i editant-los, però era un pateo pujar-los amb la calanya de connexions que m’he anat trobant, espere no liar-me massa amb altres coses i dignar-me a pujar tots els vídeos, que són meleta fina ;]
Passem del #guaiabatour a la #PrimaveraValenciana!
Esta nit ha sigut maratoniana, però ha pagat la pena. Després d’un any de gravacions i després de tot el curro i genialitat de MAIXAPtv i COCOMO per fi tenim corrent per Internet [com llebre pel país de les piruletes] el primer videoclip d’Orxata, tota la crema junta, VIOLÈNCIA:
Al final ha quedat ben bonic, i ara sols falta que córrega i córrega fins que arribe el 15 d’octubre i la intel·ligència col·lectiva torne a deixar el llistó ben alt. Iu camon!
A través del Xevi he descobert este recull de GIFs animats de clàssics d’Stanley Kubrick. Impressionants [no crec que li defrauden a cap seguidor del director], seguixen amb la moda dels cinemagraphs, eliminant tot l’aroma kitsch associat als GIFs animats, cosa que no sé si m’acaba d’agradar, però que xana cosa fina ;]
Negoci amb l’art de carrer a través de la pel·lícula de Banksy
La pel·lícula té molt bona pinta, ara, mmmhh… hargh, splurf
Director: Erik Gandini
País: Itàlia
Any: 2009
Videocracy és un documental d’Erik Gandini, italià resident a Suècia, que analitza l’acumulació de poder que ha experimentat la televisió a Itàlia durant els últims tres decennis i de com un cert tipus de fer televisió està influint profundament en els comportaments de la població italiana. Gandini centra l’atenció del seu documental a l’imperi mediàtic de Silvio Berlusconi i en els estrets vincles entre interessos polítics i televisius. A finals d’agost de 2009 la cadena pública RAI i Mediaset, controlades per Berlusconi, han declinat retransmetre el tràiler del documental.
