Acaba de nàixer a València un nou programa televisiu, Pedra Paper i Tisora, amb la idea de servir com a plataforma per a la ciutadania, televisió col·laborativa, 2.0, crítica i divertida. Una proposta que feia falta i que servirà d’altaveu de la vida al cap i casal i l’àrea metropolitana.

En les properes edicions aniran apareixent novetats molt suculentes, fem-ho juntes!

A més, el divendres 18 participaré al recomanable festival XufaRock, a la Terrassa Lumiere d’Alboraia. Junt amb El Trineu Tanoka, 33 d’Envit, Desgavell i Brams.

És possible que aparega alguna data més, ja avisaré ;]

El dissabte 7 estaré punxant al Malavida de Platja Gandia a partir de la 1h, dins de la seua programació de Pasqua.

El dissabte 21 punxaré al concert que organitza l’Espai País Valencià al Passeig de Sant Joan de Barcelona, on també podreu trobar a 4Cantons, El Trineu Tanoka, Arrap, Pantaix i Rapsodes.

Finalment, el dissabte 28 tancaré el ja mític concert en homenatge al 25 d’abril a Burjassot, on actuaran La Gossa Sorda, Pirat’s Sound Sistema, 121dB i Toni Albà.

La idea és liar-la el triple, com de costum, aixina que, si podeu, no falteu!

ACTUALITZACIÓ

També estaré el divendres 27 a les jornades Com cuinarem un culturosaure, a la Universitat d’Alacant, primer amb una xarrada i després amb una bona festa!

Passem del #guaiabatour a la #PrimaveraValenciana!

Però este no ha sigut l’únic llibre que m’ha acompanyat durant el #guaiabatour, per a la meua sorpresa, tantes hores interminables d’autobús han despertat el meu gust per la lectura analògica, a continuació faré 5 cèntims de cadascuna, perquè la veritat és que totes elles les recomane massa. Tot i que la trobada amb cada llibre haja sigut fruit de la casualitat, han anat seguint una sèrie d’idees comunes que en cada cas es desenvolupen de diferent manera i han anat construint un relat paral·lel al viatge. Temes com l’energia, la lluita [tant col·lectiva com individual], l’espiritualitat o les funcions de l’estat vs. autonomia apareixen d’alguna o altra manera a tots estos llibres, ja fóra perquè brotaren només obrir les seues pàgines o perquè les buscara d’alguna manera o altra.

Com ja anunciava en un post fa uns mesos, el primer llibre que m’acompanyaria en el viatge seria “Yo y la energía“. Llibre boníssim. La primera part és una extensa presentació a mans de Miguel A. Delgado que situa de forma excel·lent la figura de l’enorme Nikola Tesla al seu context històric, text que recomane a qualsevol que vulga entendre millor el paper que juga la tecnologia en el posicionament hegemònic dels EUA a finals del XIX i principis del XX i la consolidació de la modernitat i les seues grans corporacions. La segona part del llibre recull dos textos del propi Tesla, “Mis inventos” i “El problema de aumentar la energía humana”, els quals ajuden molt a entendre com funcionava el pensament del geni d’Smiljan i de la societat d’aquell moment. T’adones que en molts casos se li anava el triple, però que en molts altres era capaç de predir conflictes i reptes que estem afrontant un segle després i proposar solucions, moltes de les quals són les que es proposen en estos moments, mentre que altre genialitats continuen marginals quan podrien suposar una ferramenta d’empoderament més que interessants. Sorprén la seua insistència en la transmissió centralitzada a llarga distància d’energia inalhàmbrica, creient ingènuament que això suposaria una ferramenta de pau mundial i en canvi passe de puntetes pel seu motor d’energia lliure. Supose que hui hem patit massa monstres fruit de la modernitat, i supose que fa un segle seria molt més fàcil tindre-hi fe. També resulta interessant llegir les seues reflexions entorn a les casualitats, l’energia, l’espiritualitat i l’electromagnetisme, este home de bigot, dóna per a moltes pel·lícules.

El segon llibre me’l trobí [junt amb el tercer] a la llibreria de l’estació de Salvador de Bahía, mentre afrontava 8 hores d’espera per pillar un bus cap a Chapada Diamantina. Es tracta de la versió brasilera del clàssic de Sun Tzu, “A arte da guerra“, aquell tractat xinés de guerra que ja musicaren els Eina i que portava molt de temps dessitjant conèixer. No té desperdici ninguno; evidentment no servix per saber com comandar el teu excèrcit en una guerra contra altre estat en la Xina de la dinastia O’Jal, perquè no és el cas. Però dóna moltes claus [ja siguen més metafòriques o menys] i formes d’afrontar els reptes que poden servir tant en situacions individuals com col·lectives.

El tercer llibre, “Babalaô médico tradicional. A doença, os medicamentos e a ética nas tradiçôes Yorubá e no Candomblé” és la versió brasilera d’un llibre del cubà Vitor Betancourt [el qual m'enterí després a Cuba que era molt conegut dins del món Yoruba i controvertit perquè defén que la dona puga fer de bàbálawo, sacerdots/metges de la tradició Yoruba]. És molt útil per entendre les creences dels descendents dels esclaus africans de Brasil i Cuba, saber més sobre els orishas, els seus mites, la forma d’entendre la vida, la salut, la mort i tot allò que sol englobar una religió. M’han entrat moltes ganes de participar d’una religió, el monoteisme i la ciència ha esborrat molt de coneixement ancestral per no poder entendre’l o per entendre’l massa. Qui s’apunta a fer una Wikireligió?

I res, el quart llibre ha sigut el de Malcolm X. Ara que l’he acabat he représ la versió en pdf del clàssic de Wilhelm Reich “La función del orgasmo“, que he anat llegint en paral·lel durant tot el viatge. És una obra més que recomanable d’un pensador controvertit, entre Marx i Freud, que per a molts diu massa veritats i que, segurament per això mateix, fou perseguit pel nazisme, l’stalinisme i el capitalisme. Explica com la dictadura autoritària no existix únicament als Estats totalitaris, i com les raons que ho produixen no són únicament polítiques, sinó que tenen una base familiar i corporal. No m’he cabat encara el llibre, aixina que no diré molt més, però algo ha de tindre quan, de repent, tanta gent al meu voltant està tornant a llegir-lo.
Si vos entren ganes de llegir-ne algun, ja xarrem en quan torne, que compartir dóna gustet ;]

Les Falles Populars del 2012 vénen fortes, agafant la tradició de l’Arreplegà [que és un dels mètodes que tenen les falles per recaudar diners per fer la festa anant de casa en casa] i actualitzant-la a la seua versió cibernètica del Crowdfunding, enguany s’ha decidit apostar per finançar-se via Verkami, que fa més possible que mai fer les falles que volem entre totes.

A través de l’enllaç que encapçala esta entrada podeu fer la vostra aportació al projecte col·laboratiu faller, amb donacions que van des dels 5€ fins als 600€, oferix una caterva de recompenses que faran recobrar l’esperit faller a qualsevol!

Entre els milers de satèl·lits que podem trobar al cinturó de Clarke n’hi ha un de la marina dels Estats Units que al Brasil es coneix popularment com a Bolinha [Boleta]. Un radioaficionat brasileny descobrí que no estava protegit i amb el temps s’ha anat extenent la costum de comunicar-se a través d’ell entre grups ben diversos; des de camioners fins a membres de les FARC, a tots els ve molt bé eixa tecnologia en zones selvàtiques on qualsevol altre mitjà de comunicació és inviable. Però el seu ús no està exempt de problemes, utilitzar-lo sense el permís de la marina dels EUA és il·legal i poden localitzar-te triangulant la senyal, mal rotllo.

Des de fa un temps, hereus d’esta tradició de radioaficionats, a la xarxa, a les ciutats i a la selva es gesta el Moviment dels Sense Satèl·lits, una gent que qüestiona que, havent més de 3000 satèl·lits orbitant la Terra, sols 10 [que no són geostacionaris] puguen ser utilitzats per la ciutadania, la resta els controlen estats i corporacions.

L’últim cap de setmana de novembre el #guaiabatour es veu seduït a assistir a la trobada de la 1ª Internacional Altergalàctica, una experiència única que es narra al següent vídeo. Satèl·lits per a totes o per a ningú!

Després de mes i mig sense actualitzar açò ja va sent hora de contar alguna cosa. Els dies s’acumulen, i amb ells les històries, les persones, els llocs i les hores de vídeo esperant a ser editades. Que esta nota en veu alta servisca al menys per recordar-me que he de buscar un moment per trobar-me amb el vell amic PiTiVi i donar forma a tant de giga audiovisual ;[
Intentaré fer un repàs a estos últims 47 dies; passaré de puntetes per moltes coses, però que al menys servisca per no oblidar-me'n.
L'última entrada era de tot just arribar a Rio, eixa nit ens esperava una de les experiències més ansiades, coneixeríem Acarí i el nostre primer Baile Funk, espectacular, se mereix una entrada per ell sol!
Férem amb COCOMO i ESOC la nostra part de com.posições.políticas, l'hospitalitat de Cinthia i Bruno, després la trobada de la Internacional Altergalàctica [se mereix altra entrada també], la comunitat finlandesa de Penedo, l’acolliment de l’altre Bruno en Belo Horizonte, Diamantina, Milho Verde, Arraial do Cabo i la seua platja Jaques Cousteau, quilos d’açaí, Rio one more time amb el festival Cultura Digital, Gilberto Gil, el Presi, Anarco Funk, arribada de Toret i Rubén, tornada a Sampa, concert de Tom Zé, CESC, arribada de Fita, comiat de Ion, arribada dels telenoikos, teatre antropòfag, congrés de Fora Do Eixo, visita a Porto Alegre per vore a Julio i ara esperant per pillar vol de tornada a Sampa. No sé, fer un post més detallat, i per tant més llarg me sembla excessiu, definitivament he d’escriure més sovint, sort del Twitter que sempre està ahí per dur el tema més al dia!

Ja estem al Brasil, primera parada Sao Paulo [Sampa para os amigos]. Anem a cal Ion, al barri de República. Una casa molt especial i acollidora [reservem un caítol per ella sola ;)]. Pel matí ens fa un tour de primer contacte amb la ciutat. A Sampa també hi ha acampada d’indignats, començà arran del 15o i es manté en peu. Ens porta a vore l’ocupació més gran d’Amèrica llatina, duta a terme per l’MSTC en una antiga fàbrica tèxtil en ple centre de la ciutat, hi viuen més de 1.000 famílies! Camí de tornada ens trobem amb un homenatge a COCOMO i de nit anem al barri de Santa Cecilia, on cada divendres fan rodes de samba al carrer. És com una festa de barri setmanal, impressionant. Ara hem arribat a Rio, més de 6 hores de viatge en bus per paisatges de pel·lícula, supose que caldrà acostumar-se. Els primers dies tindrem d’amfitrió a Pablo i la idea és quedar-se sobre dos setmanes, que ens han seleccionat per a liar-la al festival com.posições.políticas, però això són altres capítols!

És el primer destí d’un viatge que se sap on i quan comença i poca cosa més. La idea és mantindre un diari de viatge tant en este blog com al canal de vimeo. Ja vorem quant dura ;]

De moment ací vos deixe amb el Capítol 0 del que hem decidit anomenar #guaiabatour, els preliminars de comiats famíliars i d’absorció de fred pre-transoceanització:

Seguim!