Ahir es complien 47 anys de l’assassinat de Malcolm X, i també ahir, després d’haver estat enganxat tot el dia a la #PrimaveraValenciana des de la distància, acabava de llegir-me “Habla Malcolm X. Discursos, entrevistas y declaraciones“, un llibre impressionant que em trobí a una llibreria de vell a l’Havana. Repassa l’evolució del discurs i el pensament durant els útims mesos de vida d’este revolucionari Afroamericà. M’ha ajudat a entendre millor la història de Cuba, la dels negres als EUA i la de tots els processos de descolonització dels 60 en general. Però sobretot, ha sigut sorprenent adonar-me’n fins a quin punt la seua anàlisi és encara vigent. Quan relata l’estat policial dels EUA als 60 es fa difícil no veure el paral·lelisme amb lo que vivim hui en dia a Europa; quan explica els muntatges policials i les maniobres polítiques de l’establishment blanc als EUA és impossible no veure les grans similituds amb lo que està passant ara mateix a la #PrimaveraValenciana. Sense cap dubte, tot i que les circumstàncies de la València actual sovint no són les mateixes de les del Harlem dels 60, és una lectura que a qualsevol que estiga correguent els carrers ara mateix li vindrà mel.
Però este no ha sigut l’únic llibre que m’ha acompanyat durant el #guaiabatour, per a la meua sorpresa, tantes hores interminables d’autobús han despertat el meu gust per la lectura analògica, a continuació faré 5 cèntims de cadascuna, perquè la veritat és que totes elles les recomane massa. Tot i que la trobada amb cada llibre haja sigut fruit de la casualitat, han anat seguint una sèrie d’idees comunes que en cada cas es desenvolupen de diferent manera i han anat construint un relat paral·lel al viatge. Temes com l’energia, la lluita [tant col·lectiva com individual], l’espiritualitat o les funcions de l’estat vs. autonomia apareixen d’alguna o altra manera a tots estos llibres, ja fóra perquè brotaren només obrir les seues pàgines o perquè les buscara d’alguna manera o altra.
Com ja anunciava en un post fa uns mesos, el primer llibre que m’acompanyaria en el viatge seria “Yo y la energía“. Llibre boníssim. La primera part és una extensa presentació a mans de Miguel A. Delgado que situa de forma excel·lent la figura de l’enorme Nikola Tesla al seu context històric, text que recomane a qualsevol que vulga entendre millor el paper que juga la tecnologia en el posicionament hegemònic dels EUA a finals del XIX i principis del XX i la consolidació de la modernitat i les seues grans corporacions. La segona part del llibre recull dos textos del propi Tesla, “Mis inventos” i “El problema de aumentar la energía humana”, els quals ajuden molt a entendre com funcionava el pensament del geni d’Smiljan i de la societat d’aquell moment. T’adones que en molts casos se li anava el triple, però que en molts altres era capaç de predir conflictes i reptes que estem afrontant un segle després i proposar solucions, moltes de les quals són les que es proposen en estos moments, mentre que altre genialitats continuen marginals quan podrien suposar una ferramenta d’empoderament més que interessants. Sorprén la seua insistència en la transmissió centralitzada a llarga distància d’energia inalhàmbrica, creient ingènuament que això suposaria una ferramenta de pau mundial i en canvi passe de puntetes pel seu motor d’energia lliure. Supose que hui hem patit massa monstres fruit de la modernitat, i supose que fa un segle seria molt més fàcil tindre-hi fe. També resulta interessant llegir les seues reflexions entorn a les casualitats, l’energia, l’espiritualitat i l’electromagnetisme, este home de bigot, dóna per a moltes pel·lícules.
El segon llibre me’l trobí [junt amb el tercer] a la llibreria de l’estació de Salvador de Bahía, mentre afrontava 8 hores d’espera per pillar un bus cap a Chapada Diamantina. Es tracta de la versió brasilera del clàssic de Sun Tzu, “A arte da guerra“, aquell tractat xinés de guerra que ja musicaren els Eina i que portava molt de temps dessitjant conèixer. No té desperdici ninguno; evidentment no servix per saber com comandar el teu excèrcit en una guerra contra altre estat en la Xina de la dinastia O’Jal, perquè no és el cas. Però dóna moltes claus [ja siguen més metafòriques o menys] i formes d’afrontar els reptes que poden servir tant en situacions individuals com col·lectives.
El tercer llibre, “Babalaô médico tradicional. A doença, os medicamentos e a ética nas tradiçôes Yorubá e no Candomblé” és la versió brasilera d’un llibre del cubà Vitor Betancourt [el qual m'enterí després a Cuba que era molt conegut dins del món Yoruba i controvertit perquè defén que la dona puga fer de bàbálawo, sacerdots/metges de la tradició Yoruba]. És molt útil per entendre les creences dels descendents dels esclaus africans de Brasil i Cuba, saber més sobre els orishas, els seus mites, la forma d’entendre la vida, la salut, la mort i tot allò que sol englobar una religió. M’han entrat moltes ganes de participar d’una religió, el monoteisme i la ciència ha esborrat molt de coneixement ancestral per no poder entendre’l o per entendre’l massa. Qui s’apunta a fer una Wikireligió?
I res, el quart llibre ha sigut el de Malcolm X. Ara que l’he acabat he représ la versió en pdf del clàssic de Wilhelm Reich “La función del orgasmo“, que he anat llegint en paral·lel durant tot el viatge. És una obra més que recomanable d’un pensador controvertit, entre Marx i Freud, que per a molts diu massa veritats i que, segurament per això mateix, fou perseguit pel nazisme, l’stalinisme i el capitalisme. Explica com la dictadura autoritària no existix únicament als Estats totalitaris, i com les raons que ho produixen no són únicament polítiques, sinó que tenen una base familiar i corporal. No m’he cabat encara el llibre, aixina que no diré molt més, però algo ha de tindre quan, de repent, tanta gent al meu voltant està tornant a llegir-lo.
Si vos entren ganes de llegir-ne algun, ja xarrem en quan torne, que compartir dóna gustet ;]
